Resultats de la cerca frase exacta: 2
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
cuidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pensar-se, creure, presumir. Cuidava haver degollat el presoner, i degollà un moltó. Estar a punt (de fer una cosa, especialment de patir algun accident, alguna desgràcia, etc.). He caigut i he cuidat rompre'm el cap. Tenir cura (d'algú o d'alguna cosa). Cuidar malalts [...]
cuidar
|
|
2.
descuidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No cuidar (algú o alguna cosa). Descuidar un malalt. Descuidava els fills. No m'agrada descuidar la imatge. Va sempre molt descuidat. Deixar de fer una cosa per efecte de no recordar-se de fer-la. Em vaig descuidar de preguntar-li-ho. No et descuidis d'anar-hi. Oblidar 1 2. M'he descuidat [...]
|
cuidar
1 1 v. tr. [LC] Pensar-se, creure, presumir. Cuidava haver degollat el presoner, i degollà un moltó.
1 2 v. tr. [LC] Estar a punt (de fer una cosa, especialment de patir algun accident, alguna desgràcia, etc.). He caigut i he cuidat rompre'm el cap.
2 1 v. tr. [LC] Tenir cura (d'algú o d'alguna cosa). Cuidar malalts. Cuida't, que fas mala cara.
2 2 v. intr. pron. [LC] Ocupar-se. Cuida't d'ell i no l'abandonis. En Joan es cuidarà de portar la beguda.